La Gran Alexandria

La ciutat d’Alexandria va ser un dels llocs més importants a l’època antiga, no només en cultura i riquesa, sinó també en quan a l’ampli comerç que tenia. Tot i que es pot parlar sobre Alexandria com a ciutat propiament dita, he preferit enforcar aquest tema des d’una altra perspectiva: Alexandre Magne. Explicaré aquells detalls d’Egipte que tantíssimes vegades van cridar l’atenció d’Alexandre i com es va crear aquesta impressionat ciutat que s’ha mantigut en peu fins als nostres dies.
La cultura de l’Antic Egipte va impressionar a Alexandre des de el primer moment de la seva estància en el país. Li va captivar tant que va voler ser faraó com aquells reis anteriors gairebé mítics. En Karnak existeix un relleu on es veu a Alexandre fent ofrenes al déu Amón, tal i com el feien els faraons. Vesteix la indumentària faraònica i a més, en els jeroglífics es distingeixen els títols d’Alexandre-faraó que es representen dins d’un cartutx egipci:

Alexandre tenia un interès especial i notori per la cultura egípcia i va ser tractar com un faraó a Egipte. Potser fos aquesta una de les raons per les quals va fundar la ciutat d’Alexandria  (grec: Αλεξάνδρεια ), situada al nord d’Egipte i principal port del país. Més tard, aquesta ciutat es va convertir en el centre cultural del món antic i en la capital dels Ptolomeos.
En l’any 332 a.C. Egipte estava sota el domini persa. Aquell mateix any, Alexandre va entrar triomfant en Egipte com vencedor del rei persa Dario III. Els egipcis li van acceptar i li van aclamar com si fos el seu alliberador. Hi ha que tenir en compte, a més, que en Egipte havia des de fa molt temps una gran quantitat de colònies greges i per tant, els grecs no eren considerats estrangers. Això va facilitar l’adaptació d’Alexandre en aquestes terres.
A l’any següent, en el 331 a.C., va fundar la ciutat que portaria el seu nom en comptes del delta del Nil. Aquesta ciutat estava situada en un poblat de pescadors. L’elecció del terreny va ser encertada: degut a la proximitat del Nil era més fàcil que arribessin les mercaderies al port, mitjançant un canal que unia el riu amb el port. Al gran port atracaven vaixells del Mediterrani i l’Atlàntic. Portaven mercaderies com lingots de bronze d’Espanya, barres d’estany de Bretanya, cotó de les Indies, sedes de Xina, etc.
El projecte urbà es deu a Dinòcrates de Rodes, qui va crear un nou model d’urbanisme més obert i lliberal.
A més de la construcció del port també es va fer el famós far d’Alexandria, emblema de la ciutat. L’enllaç del port amb l’interior es realitzava a traves de carrers molt amplis, que permetien la comunicació de les mercaderies. La famosa Via Canòpica oferia aquestes facilitats i sens dubte va concentrar molt el comerç a la ciutat. Aquest important carrer divideix la ciutat en dos sectors: al nord, la zona pública i oficial; al sud, alguns barris culturals i racials; a l’orient, en la part més tranquil·la, vivien els grecs, mentre que a l’occident estaven els egipcis, a prop dels portos on segurament treballaven.  Cadascun dels districtes portaven com a sobrenom una de les cinc lletres de l’alfabet grec.  A més d’aquests districtes es situaven per tota la ciutat llocs emblemàtics com el teatre o la biblioteca, els palaus i fins i tot la tomba d’Alexandre i dels Ptolomeos.
Amb el temps, Alexandria es va convertir en el centre de la ciutat grega en l’època helenística i va contribuir a helenitzar a tot el país de tal manera que quan van arribar els romans, tot Egipte era bilingüe. L’art i l’arquitectura era l’únic que es va mantenir pròpiament egipci. Tan important va arribar a ser i tan grandiosa que va rebre el nom d’Alexandria ad Aegyptum, es a dir, “Alexandria està a prop d’Egipte”.
L’escriptor grec Plutarc, qui va escriure la biografia d’Alexandre Magne, narra com el príncep macedoni es va inspirar en un somni a l’hora de prendre la determinació de fundar la ciutat en el lloc escollit. Segons sembla, va tenir un somni en el qual se li va aparèixer un ancià que recitava insistentment un passatge de l’Odisea: “Hi ha a continuació una illa al mar turbulent, davant d’Egipte, que anomenen Faros (φαρoσ)”. Quan es va aixecar va voler anar a l’illa i es donar compte de la zona que s’unia a la costa. Aleshores va ordenar portar-li farina per a marcar ell mateix el territori que comprendria la futura Alexandria i va dibuixar el cercle en forma de mantell macedoni. Un cop va haver acabat van començar a arribar des del riu i el mar ocells grans que es van dedicar a menjar tota la farina. Quan va veure el que estava succeint, Alexandre es va torbar molt preocupat pensant que era un mal auguri. No obstant, els oracles van dir que la interpretació era de bon auguri i que el fet dels ocells pronosticava que la ciutat seria tan rica i pròspera que podria alimentar a tots els homes de totes les races.
Fos per un presagi o per l’admiració que sentia Alexandre pel territori egipci, ben és cert que Alexandria va ser una gran ciutat i tot un exemple per a la posteritat. Només coneixem d’Alexandria la distribució general dels seus carrers i els seus edificis, però considero que és suficient per a afirmar que l’Alexandria de Dinòcrates es tot un símbol del món que forjar Alexandre i va ser tot un model d’altres ciutats posteriors.
Esta entrada fue publicada en Arqueologia, Historia Antigua y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a La Gran Alexandria

  1. L’autora del bloc és una estudiosa d’Alexandre Magne, ja des de batxillerat. Recomano al lector que, per complementar la informació d’aquest article, llegeixi la síntesi del seu Treball de Recerca ( http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/04/30/deus-en-vida/comment-page-1/#comment-4468 ), on fa un excel·lent paral·lelisme entre aquest personatge i el gran faraó Ramsès II, fruit d’un intens procés de recerca a partir de fonts diverses.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s