Divinitats de la llar romana

Ja des dels inicis de la Roma imperial els habitants van adaptar la religió a la seva vida quotidiana. Van tractar d’explicar fets com la creació del món, l’existència dels seus cultes als déus, i per això van crear mites, com a medi per justificar la seva manera de viure. Així doncs, trobem el que anomenem la mitologia romana, que compren tot el conjunt de déus i creences que tenien a l’antiga Roma. Reconeixem mites com el famós d’Apol·lo i Dafne d’Ovidi, déus com Zeus o Afrodita o el viatge d’Enees escrit en l’Eneida per Virgili com a llegenda per explicar la fundació de Roma.
A pesar d’aquesta introducció, avui no parlaré sobre tots els déus o els més coneguts, sinó que em centraré en uns déus que han cridat la meva atenció durant la classe de llatí.
Es tracta dels déus de la llar romana, anomenats llars. Són els déus protectors de la família. El seu origen es remunta al culte dels etruscs. Segons Ovidi, són descendents de la nimfa Lara i de Mercuri, i tenien gairebé les mateixes atribucions d’aquest déu com la tutela de la llar i de la família, i la protecció en els camins. El nom que s’ha assignat a aquests déus prové de la paraula etrusca Lar (senyor o heroi). Les famílies romanes sentien una gran veneració pels lars, que representaven en forma de petites estàtues. Aquestes es col·locaven tant dins com fora de la casa a petits altars o lararium, on es realitzaven les ofrenes o se’ls resaven oracions. En la cases o domus, el larari solia situar-se a l’atrium, el més a prop possible de la porta principal. En el cas dels apartaments o insulae, el larari es col·locava a prop de la cuina, encara que en una mateixa casa n’hi podia haver més d’un i no era estrany col·locar-los als dormitoris. El que era important, tanmateix, és que no estiguessin en llocs poc transitats o amagats, a fi que no quedessin ignorats, oblidats o robats.
A més dels llars, també hi estaven els déus anomenats penats. Es feia culte per preservar el bon estats dels aliments així com el seu emmagatzematge. La seva imatge també es col·locava a l’altar. Inicialment era aquesta la seva funció però més endavant van sen adorats gairebé amb la mateixa intenció que amb els llars.
De la mateixa manera que els llars i els penats, també hi havia altres figuretes petites destinades al culte familiar, com van ser els anomenats genis. Aquests equivalien a un àngel de la guarda que s’encarregava de cuidar i protegir a tots els membres de la família romana, fins i tot als esclaus. La figura estava representada amb una túnica que rodejava i ocultava tot el cos excepte el rostre. Si era d’aquesta manera és perquè els romans creien que al llarg de la seva vida aquest geni se li apareixeria i amb la finalitat de reconèixer la figura, el rostre sempre estava al descobert. S’han trobat fins i tot figures d’Agust representat com un geni, com a la imatge.
Aquest culte, tot i que sembla com un ritual ocasional, era molt important ja que assegurava l’estabilitat i el benestar de la família.
Esta entrada fue publicada en Arqueologia, Historia Antigua, Mitología y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

5 respuestas a Divinitats de la llar romana

  1. En el teu article es veu clarament, Cristina, com els romans van adoptar el gruix de la mitologia grega, reversionant-la o canviant en alguns casos els noms de determinades divinitats, però paral·lelament a aquest corpus d’origen hel·lènic, van afegir dos grups de mites pròpiament romans:
    -El mites pseudo històrics o fundacionals, impulsats sobretot per August a través de l’obra de Virgili, per explicar l’origen de la ciutat i el seu esplendor gairebé diví.
    -Les divinitats menors de caire protector o beneficiós que tan bé descrius en el teu text i que asseguraven a les famílies romanes seguretat i prosperitat. De fet, jo relacionaria clarament aquestes creences amb el caràcter forçament supersticiós del poble romà, però això potser hauria de ser tema d’una altre article. T’hi animes? Segur que si els lars i els penats t’han semblat interessants quan te’ls ha explicat la Núria a Llatí, el tema que et proposo també t’atraurà.

  2. És clar! Segur que uns dels pròxims articles sigui serà sobre això. Una bona proposta🙂 Per cert, has vist el meu email?

  3. Laia de Frutos dijo:

    El texto es realmente interesante, ya que nunca me había quedado claro qué eran estos dioses del hogar romanos; aunque me gustaría saber si tienen nombre propio, ya que me sorprende que siempre se les mencione en su término genérico…

  4. Daniel Delgado Rodriguez dijo:

    Hola cristina , estic fent un treball de Les creences Romanes i m’agraderia, saver més . Siusplau Agregam a el meu correu , da-kobi99@hotmail.es . Mtes Gracies .

  5. Mariona dijo:

    Hola cristina ,m’agrdada molt la cultura romana i m’agradaria saver-hi mes coses.Gracies

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s