Els orígens de Roma (des d’un punt de vista històric)

Els antics romans es consideraven, segons una tradició plasmada en l’Eneida de Virgili, descendents dels troians. L’origen de tot es va centrar en una estirp, en un home, un nom: Eneas. Eneas era un príncep troià descendent de Venus que va comandar dos grups de troians durant la guerra de Troia. Van aconseguir escapar a la destrucció de la ciutat i assentar-se a Itàlia, al Laci, una regió del centre de la península habitada per llatins. Allí es va fundar la ciutat de Lavini i més tard, el fill d’Eneas, Iulus o Ascani, va fundar la mítica ciutat d’Alba Longa, a Laci. Durant més de 400 anys van governar la família dels Iulus fins al naixement de Ròmul i Rem, els quals fundarien Roma.
Lloba capitolina alletant a Ròmul i Rem.
Tot això és la tradició que ha quedat i no és altra cosa que una llegenda sense fonament històric. És el que els historiadors antics han transmès sobre l’origen de Roma, o sobre fets reals que s’han convertit en mites. Ara bé, la pregunta seria la següent: Quins són els vertaders orígens de Roma segons l’arqueologia i els estudis? Què trobem de real en tots els relats que s’han conservat de la historiografia grega i llatina?
S’ha trobat una semblança entre l’emplaçament on va haver-hi les primeres poblacions i el contingut de la tradició, segons la qual els primers nuclis poblats es corresponen amb el lloc on es diu que Ròmul va fundar la ciutat. També s’ha confirmat arqueològicament que el sòl era adequat per a pasturar i segons la llegenda aquest fet es reflecteix en la professió de Ròmul i Rem, tots dos eren pastors. Segons els escrits, la fundació de Roma es va produir l’any 753 a.C., però no coincideix amb les restes arqueològiques. No obstant, sí que concorda amb un tros de muralla trobat al Palatí, on Ròmul i Rem van fundar la ciutat. El fet que el segle VIII a.C fos una època de transformacions culturals, econòmiques, socials, etc., amb el sorgiment de la civilització etrusca, la colonització grega al sud d’Itàlia, posa en evidència la dificultat per traçar un tramat comparatiu de les llegendes sobre l’origen i les restes històriques que ho demostren.
De tota manera, la creació de la ciutat-estat es degué produir al segle VII a.C., quan s’evidencien mostres de la construcció d’un fòrum pavimentat i els primers edificis públics. Si pensem, a més a més, en la llegenda del Rapte de les sabines (una llegenda que més tard va captivar l’atenció dels millors artistes, com el quadre de Jacques-Louis David, a la dreta), apreciem que la identitat de la civilització romana prové de diferents pobles i influències estrangeres. No es pot afirmar que realment la llegenda del rapte fos certa però hi ha hipòtesis que assenyalen la possibilitat que la població llatina es barregés amb la sabina. Cal a dir que el poble romà està orgullós del seu origen, tot i que fos una confluència de cultures, i Livi ho demostra amb aquesta frase:
“Dels pobles fronterers hi van acudir tota una munió de gent, sense distinció entre lliures i esclaus, tots àvids de novetats. Aquest fou el principi de la grandesa del nostre poder (I, 8).”
Traducció de Bàrbara Matas, Livi, Els orígens de Roma, Barcelona, ed. la Magrana, 1993.
Anuncios
Esta entrada fue publicada en Arqueologia, Historia Antigua, Mitología y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s